Enquesta de Població Activa

                  Reivindicant la EPA

En dies passats es va plantejar una certa polèmica sobre la utilitat de l'Enquesta de Població Activa (*EPA) que ens ha mogut a redactar aquest article. El punt de partida no pot ser un altre que l'INE elabora la *EPA, a més de per el seu interès per mesurar el mercat laboral del nostre país, perquè Espanya està obligada a la seva realització sota una metodologia *homogenizada en tots els països de la Unió Europea (UE) en virtut del Reglamento Nº 577/98 del Consell. És més, les normes d'EUROSTAT (l'Oficina d'Estadística de la UE) regulen detalladament la seva operativa determinant la metodologia, variables, períodes de referència, calendaris, criteris de qualitat, etc., de manera que s'assegura l'harmonització dels seus resultats. A més, els conceptes aplicats en la *EPA han estat prefixats per l'Organització Internacional del Treball (*OIT) en les Conferències Internacionals d'Estadístics del Treball.

Al marge de les obligacions europees, l'INE intenta al seu torn respondre a les demandes dels seus usuaris, tant públics com a privats, que es canalitzen principalment a través del Consell Superior d'Estadística. En aquest òrgan consultiu estan representats, entre uns altres, els agents socials i en ell es dictaminen els plans estadístics *cuatrienales i els programes anuals. Aquest Consell va emetre, el 4 de desembre de 2012, l'últim dictamen favorable al projecte tècnic actual de la *EPA, ratificant que la metodologia aplicada és adequada i compleix els principis del Codi de bones pràctiques europees.

Com a novetat, des de juliol de 2012 l'INE ha incorporat una anàlisi cost-beneficio a la totalitat de la seva producció. cal anticipar que la *EPA és una operació el valor de la qual de repercussió anual en mitjans de comunicació és d'uns 70 milions d'euros. La *EPA no és una enquesta senzilla ja que comporta més de 700.000 entrevistes a l'any, la qual cosa fa que el seu cost sigui de l'ordre de 10 milions d'euros. Com a resultat podem afirmar que la *EPA genera un valor social net d'al voltant de 60 milions d'euros.

El debat sobre la comparació entre els resultats de la *EPA i els de l'atur registrat (estadística elaborada pel Servei Públic d'Ocupació Estatal) ha estat permanent al món acadèmic i professional. Però, a dia d'avui, el consens majoritari és que ambdues fonts no són substitutives, sinó complementàries. L'enquesta ofereix resultats homologats i comparables internacionalment i el registre reflecteix numèricament una part de la gestió de les oficines públiques d'ocupació.

La confrontació entre els resultats d'ambdues fonts està fora de lloc donada la seva diferent metodologia. La *EPA és una enquesta trimestral per mostreig, dirigida a famílies. Les seves estimacions porten associat l'error de mostreig inherent a qualsevol enquesta, però té el gran avantatge d'informar sobre les característiques dels ocupats i dels inactius, així com sobre la situació laboral de les llars familiars. El registre d'atur és universal i mensual, però l'evidència empírica assenyala que la seva evolució es veu distorsionada, entre altres factors, pels incentius a la inscripció, com la recepció de prestacions i l'accés gratuït a la formació per a l'ocupació.

Perquè una persona sigui classificada com a parada en la *EPA, ha d'estar sense ocupació, disponible per treballar i haver buscat activament un treball en les quatre últimes setmanes. Encara que un mètode actiu de cerca és estar inscrit en les oficines públiques d'ocupació amb l'objectiu de trobar treball, cal assenyalar que no sol ser l'únic mètode. De fet, el 73% dels aturats utilitzen tres o més mètodes de cerca d'ocupació. Els més populars són la cerca a través d'amics, parents o un sindicat (el 87% dels aturats *EPA ho utilitza), i la sol·licitud directa a un empresari o presentació del currículum (utilitzat pel 79%).

Les definicions d'aturat de la *EPA i del Servei Públic d'Ocupació Estatal són diferents. Existeixen aturats que busquen treball al marge de la seva inscripció en els serveis públics d'ocupació, que serien parats *EPA i no aturats registrats. De fet, al voltant del 15% dels aturats *EPA no està inscrit en el registre. I, al seu torn, existeixen persones inscrites en les oficines públiques d'ocupació que no formen part de l'atur *EPA, ja que no busquen activament ocupació o no estan disponibles per treballar.

La *EPA està en un continu procés de millora. En 2013 hi haurà importants innovacions com la publicació de resultats addicionals en termes de fluxos bruts o la difusió de sèries *desestacionalizadas. A més, es van a revisar les seves sèries completes com a conseqüència de l'actualització de la població resultant de l'últim cens.

A manera de tancament, ens agradaria recordar que l'estadística oficial exerceix un paper essencial en la societat, ja que proporciona als ciutadans, a les autoritats públiques i als agents econòmics i socials, informació de qualitat, imparcial, i fiable que permet explicar la realitat socioeconòmica i la seva evolució en el temps.