El benestar a Catalunya

  La Generalitat es proposa ampliar el copago en les prestacions socials

El model actual de Benestar Social no és sostenible i la Generalitat s'ha proposat que li quadrin els nombres també en l'àmbit social. Per a això, el Govern català va aprovar ahir la memòria d'un avantprojecte de Llei de Protecció Social, que posa les bases d'un nou model que ineludiblement passa per augmentar el *copago. “Mantenir la sostenibilitat del sistema passa per una major coresponsabilitat, vinculada al nivell de renda i patrimoni”, va dir ahir la consellera de Benestar Social, Neus *Munté.

El *copago ja està actualment implantat en molts dels serveis socials, com les residències o la dependència. També existeix en l'àmbit farmacèutic o en l'educatiu (algunes guarderies i la universitat). L'objectiu de la Generalitat és, ara, estendre-ho. Això no significa que tots els serveis seran de pagament, ja que encara el projecte està en la seva fase inicial. “El que pot succeir és que s'augmenti el nivell de *copago en els serveis on aquest ja existeix o que s'introdueixi en alguns on ara no ho hi ha”, van explicar fonts del Departament.

La nova normativa va en la línia de l'intent, frustrat fins ara, de la Generalitat d'augmentar el *copago en les prestacions de dependència. El departament va anunciar l'any passat que volia que els usuaris, que fins ara paguen un màxim del 9% del servei, abonaran fins al 13%. La reforma va quedar paralitzada a l'estiu, quan el Govern central també va anunciar la seva intenció de revisar el sistema de *copago, encara per concretar.

La consellera Neus *Munté va reiterar en diverses ocasions que no s'eliminaran prestacions socials, però va avisar. “Cal accentuar el que és imprescindible. Si això implica una reordenació del model de prestacions actual, doncs ho farem”. La Generalitat vol que la futura Llei de Protecció Social sigui una “llei paraigua”, segons la va qualificar *Munté, que marqui els criteris a seguir les normatives més sectorials en matèria d'infància, habitatge o pobresa. També influirà en els preus que fixa la cartera de Serveis Socials.

La Generalitat busca així contenir la despesa ingent que suposen les prestacions socials, cada vegada més demandades. El *enquistamiento de la crisi ha disparat els nivells de pobresa infantil fins al 26,4% i la taxa d'exclusió social fins al 26,7%. I això en un moment crític per a les finances de la Generalitat que ja han causat una retallada del pressupost del Departament de Benestar Social del 11% (212,5 milions menys) en dos anys. *Munté ja ha reconegut en alguna ocasió que pot haver-hi un nou *tijeretazo en el seu àmbit en els comptes que la Generalitat està ultimant. “Necessitaríem més i voldríem més. Els recursos són els que són i volem donar resposta amb el que tenim”, va reconèixer ahir la consellera, qui va assegurar que amb la nova llei es “blinda” l'Estat del Benestar.

L'anunci de la reforma normativa va despertar ahir les crítiques dels partits d'esquerra i els elogis continguts de les entitats socials. Per a la diputada del PSC, Eva Granados, el sistema actual “ja està blindat” amb el marc legislatiu actual. “Per exemple, tenim una Llei de la Infància, l'única cosa que ha de fer el govern és complir-la”. Des d'ICV, el seu portaveu Dolors *Camats, va assegurar que redefinir el model social “és per CiU retallar, privatitzar i externalitzar, com ja s'ha vist en sanitat”, informa Neus Vidal. Des de Ciutadans, Jordi Canyes *terció que la prioritat no és elaborar una nova llei, sinó saldar el deute amb les entitats socials. El sector reclama a la Generalitat 435 milions, dels quals 280 milions són de Benestar Social.

Per la seva banda, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Àngels *Guiteras, va celebrar l'anunci de la consellera. “Està fent seu el discurs del tercer sector. En aquests moments difícils cal establir prioritats. L'important del *copago és que no afecti a l'equitat. Alguns *copagos no són recaptatoris, sinó regulatoris, per evitar els abusos”, va justificar *Guiteras. Però a més de bones intencions, el sector demana precisió. “Mancada concreció i dotació pressupostària. No es tracta tant del què fer —això ja ho sabem—, sinó el com i el quan", va reblar Jordi *Gusi, gerent de la patronal *ECAS.