Balears va ser la comunitat que va registrar un menor descens del PIB

Balears va ser la Comunitat Autònoma que va registrar un menor descens del Producte Interior Brut (PIB) en 2012, amb una caiguda del 0,3%, molt inferior a l'experimentada en el conjunt nacional (-1,4%) i única regió que va igualar la reculada econòmica mitjà de la UE-27, segons la Comptabilitat Regional d'Espanya que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Així, revela que la variació del PIB que es va registrar a les illes va ser fruit d'una evolució favorable del sector Serveis en relació amb el valor nacional.

Mentre, la branca d'agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca va ser l'activitat que va tenir un millor comportament, amb una variació positiva del 5,3%, mentre la construcció (-7%) es va portar la pitjor part.

Per la seva banda, va tenir un comportament positiu les activitats immobiliàries (1,8%); activitats financeres i d'assegurances (1,1%); les activitats professionals, científiques i tècniques; activitats administratives i serveis auxiliars (1%); comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes; transport i emmagatzematge; hostaleria (0,2%) i activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (0,1%).

Per contra, el PIB va experimentar un descens en indústries extractives i indústria *manufacturera (-1,1%); informació i comunicacions (-1%) i administració pública i defensa; seguretat social obligatòria; educació; activitats sanitàries i de serveis socials (-0,3%).

Atenent al Producte Interior Brut nominal per habitant, Balears es va situar com la setena Comunitat Autònoma amb una major xifra 24.393 euros), un 7,11 per cent superior a la mitjana nacional (22.772 euros).

En termes relatius, el PIB per habitant de Balears va ser un 7,1% superior a la mitjana nacional, convertint-se en la setena Comunitat Autònoma amb una major variació positiva, mentre que la resta va registrar una diferència negativa.

Així, només va ser superada per La Rioja (12%); Aragó (12,2%); Catalunya (19,7%); Navarra (27,7%); Comunitat de Madrid (29%) i País Basc (35,4%).
Dades nacionals

En el conjunt nacional, totes les comunitats autònomes i també les ciutats de Ceuta i Melilla van reduir el seu PIB en 2012, encara que set d'elles van registrar una retallada menys pronunciada que el de la mitjana nacional (-1,4%).

Castella-la Manxa, amb un desplomi de la seva economia del 3% associat al sector públic, i Astúries, amb una caiguda del 2,5%, van ser les comunitats que més van retallar el seu PIB en 2012, mentre que Balears i Galícia van presentar els menors descensos, amb un 0,3% i un 0,9%o, respectivament.

Així mateix, d'entre totes les regions, només Balears va igualar la reculada econòmica mitjà de la UE-27. A més d'aquesta comunitat i de Galícia, altres cinc regions van registrar caigudes menys acusades que la mitjana nacional: Catalunya i Canàries (-1% en tots dos casos), Ceuta (-1,1%), i Madrid i Cantàbria (-1,3%).

Igualant la mitjana nacional del -1,4% es va situar País Basc, mentre que Comunitat Valenciana, Melilla i Aragó van veure retrocedir el seu PIB un 1,5% en 2012.

Andalusia i Murcia van experimentar retallades de l'1,7%, i Navarra i Castella i Lleó de l'1,8%, mentre que La Rioja va decréixer un 2,1% i Extremadura, un 2,2%. Tanquen la taula Astúries (-2,5%) i Castella-la Manxa (-3%).

Segons l'INE, l'evolució favorable del sector serveis en les economies de Balears, Galícia i Catalunya ha propiciat que aquestes comunitats registrin caigudes menys negatives. A Canàries, la construcció i l'agricultura van ser les branques d'activitat que van mostrar un millor comportament relatiu pel que fa a la mitjana nacional.

Per contra, Estadística vincula la forta contracció del PIB a Castella-la Manxa amb el "acusat descens", en termes de volum, del valor afegit associat al sector de les administracions públiques.

Enquesta de Població Activa

                  Reivindicant la EPA

En dies passats es va plantejar una certa polèmica sobre la utilitat de l'Enquesta de Població Activa (*EPA) que ens ha mogut a redactar aquest article. El punt de partida no pot ser un altre que l'INE elabora la *EPA, a més de per el seu interès per mesurar el mercat laboral del nostre país, perquè Espanya està obligada a la seva realització sota una metodologia *homogenizada en tots els països de la Unió Europea (UE) en virtut del Reglamento Nº 577/98 del Consell. És més, les normes d'EUROSTAT (l'Oficina d'Estadística de la UE) regulen detalladament la seva operativa determinant la metodologia, variables, períodes de referència, calendaris, criteris de qualitat, etc., de manera que s'assegura l'harmonització dels seus resultats. A més, els conceptes aplicats en la *EPA han estat prefixats per l'Organització Internacional del Treball (*OIT) en les Conferències Internacionals d'Estadístics del Treball.

Al marge de les obligacions europees, l'INE intenta al seu torn respondre a les demandes dels seus usuaris, tant públics com a privats, que es canalitzen principalment a través del Consell Superior d'Estadística. En aquest òrgan consultiu estan representats, entre uns altres, els agents socials i en ell es dictaminen els plans estadístics *cuatrienales i els programes anuals. Aquest Consell va emetre, el 4 de desembre de 2012, l'últim dictamen favorable al projecte tècnic actual de la *EPA, ratificant que la metodologia aplicada és adequada i compleix els principis del Codi de bones pràctiques europees.

Com a novetat, des de juliol de 2012 l'INE ha incorporat una anàlisi cost-beneficio a la totalitat de la seva producció. cal anticipar que la *EPA és una operació el valor de la qual de repercussió anual en mitjans de comunicació és d'uns 70 milions d'euros. La *EPA no és una enquesta senzilla ja que comporta més de 700.000 entrevistes a l'any, la qual cosa fa que el seu cost sigui de l'ordre de 10 milions d'euros. Com a resultat podem afirmar que la *EPA genera un valor social net d'al voltant de 60 milions d'euros.

El debat sobre la comparació entre els resultats de la *EPA i els de l'atur registrat (estadística elaborada pel Servei Públic d'Ocupació Estatal) ha estat permanent al món acadèmic i professional. Però, a dia d'avui, el consens majoritari és que ambdues fonts no són substitutives, sinó complementàries. L'enquesta ofereix resultats homologats i comparables internacionalment i el registre reflecteix numèricament una part de la gestió de les oficines públiques d'ocupació.

La confrontació entre els resultats d'ambdues fonts està fora de lloc donada la seva diferent metodologia. La *EPA és una enquesta trimestral per mostreig, dirigida a famílies. Les seves estimacions porten associat l'error de mostreig inherent a qualsevol enquesta, però té el gran avantatge d'informar sobre les característiques dels ocupats i dels inactius, així com sobre la situació laboral de les llars familiars. El registre d'atur és universal i mensual, però l'evidència empírica assenyala que la seva evolució es veu distorsionada, entre altres factors, pels incentius a la inscripció, com la recepció de prestacions i l'accés gratuït a la formació per a l'ocupació.

Perquè una persona sigui classificada com a parada en la *EPA, ha d'estar sense ocupació, disponible per treballar i haver buscat activament un treball en les quatre últimes setmanes. Encara que un mètode actiu de cerca és estar inscrit en les oficines públiques d'ocupació amb l'objectiu de trobar treball, cal assenyalar que no sol ser l'únic mètode. De fet, el 73% dels aturats utilitzen tres o més mètodes de cerca d'ocupació. Els més populars són la cerca a través d'amics, parents o un sindicat (el 87% dels aturats *EPA ho utilitza), i la sol·licitud directa a un empresari o presentació del currículum (utilitzat pel 79%).

Les definicions d'aturat de la *EPA i del Servei Públic d'Ocupació Estatal són diferents. Existeixen aturats que busquen treball al marge de la seva inscripció en els serveis públics d'ocupació, que serien parats *EPA i no aturats registrats. De fet, al voltant del 15% dels aturats *EPA no està inscrit en el registre. I, al seu torn, existeixen persones inscrites en les oficines públiques d'ocupació que no formen part de l'atur *EPA, ja que no busquen activament ocupació o no estan disponibles per treballar.

La *EPA està en un continu procés de millora. En 2013 hi haurà importants innovacions com la publicació de resultats addicionals en termes de fluxos bruts o la difusió de sèries *desestacionalizadas. A més, es van a revisar les seves sèries completes com a conseqüència de l'actualització de la població resultant de l'últim cens.

A manera de tancament, ens agradaria recordar que l'estadística oficial exerceix un paper essencial en la societat, ja que proporciona als ciutadans, a les autoritats públiques i als agents econòmics i socials, informació de qualitat, imparcial, i fiable que permet explicar la realitat socioeconòmica i la seva evolució en el temps.

El benestar a Catalunya

  La Generalitat es proposa ampliar el copago en les prestacions socials

El model actual de Benestar Social no és sostenible i la Generalitat s'ha proposat que li quadrin els nombres també en l'àmbit social. Per a això, el Govern català va aprovar ahir la memòria d'un avantprojecte de Llei de Protecció Social, que posa les bases d'un nou model que ineludiblement passa per augmentar el *copago. “Mantenir la sostenibilitat del sistema passa per una major coresponsabilitat, vinculada al nivell de renda i patrimoni”, va dir ahir la consellera de Benestar Social, Neus *Munté.

El *copago ja està actualment implantat en molts dels serveis socials, com les residències o la dependència. També existeix en l'àmbit farmacèutic o en l'educatiu (algunes guarderies i la universitat). L'objectiu de la Generalitat és, ara, estendre-ho. Això no significa que tots els serveis seran de pagament, ja que encara el projecte està en la seva fase inicial. “El que pot succeir és que s'augmenti el nivell de *copago en els serveis on aquest ja existeix o que s'introdueixi en alguns on ara no ho hi ha”, van explicar fonts del Departament.

La nova normativa va en la línia de l'intent, frustrat fins ara, de la Generalitat d'augmentar el *copago en les prestacions de dependència. El departament va anunciar l'any passat que volia que els usuaris, que fins ara paguen un màxim del 9% del servei, abonaran fins al 13%. La reforma va quedar paralitzada a l'estiu, quan el Govern central també va anunciar la seva intenció de revisar el sistema de *copago, encara per concretar.

La consellera Neus *Munté va reiterar en diverses ocasions que no s'eliminaran prestacions socials, però va avisar. “Cal accentuar el que és imprescindible. Si això implica una reordenació del model de prestacions actual, doncs ho farem”. La Generalitat vol que la futura Llei de Protecció Social sigui una “llei paraigua”, segons la va qualificar *Munté, que marqui els criteris a seguir les normatives més sectorials en matèria d'infància, habitatge o pobresa. També influirà en els preus que fixa la cartera de Serveis Socials.

La Generalitat busca així contenir la despesa ingent que suposen les prestacions socials, cada vegada més demandades. El *enquistamiento de la crisi ha disparat els nivells de pobresa infantil fins al 26,4% i la taxa d'exclusió social fins al 26,7%. I això en un moment crític per a les finances de la Generalitat que ja han causat una retallada del pressupost del Departament de Benestar Social del 11% (212,5 milions menys) en dos anys. *Munté ja ha reconegut en alguna ocasió que pot haver-hi un nou *tijeretazo en el seu àmbit en els comptes que la Generalitat està ultimant. “Necessitaríem més i voldríem més. Els recursos són els que són i volem donar resposta amb el que tenim”, va reconèixer ahir la consellera, qui va assegurar que amb la nova llei es “blinda” l'Estat del Benestar.

L'anunci de la reforma normativa va despertar ahir les crítiques dels partits d'esquerra i els elogis continguts de les entitats socials. Per a la diputada del PSC, Eva Granados, el sistema actual “ja està blindat” amb el marc legislatiu actual. “Per exemple, tenim una Llei de la Infància, l'única cosa que ha de fer el govern és complir-la”. Des d'ICV, el seu portaveu Dolors *Camats, va assegurar que redefinir el model social “és per CiU retallar, privatitzar i externalitzar, com ja s'ha vist en sanitat”, informa Neus Vidal. Des de Ciutadans, Jordi Canyes *terció que la prioritat no és elaborar una nova llei, sinó saldar el deute amb les entitats socials. El sector reclama a la Generalitat 435 milions, dels quals 280 milions són de Benestar Social.

Per la seva banda, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Àngels *Guiteras, va celebrar l'anunci de la consellera. “Està fent seu el discurs del tercer sector. En aquests moments difícils cal establir prioritats. L'important del *copago és que no afecti a l'equitat. Alguns *copagos no són recaptatoris, sinó regulatoris, per evitar els abusos”, va justificar *Guiteras. Però a més de bones intencions, el sector demana precisió. “Mancada concreció i dotació pressupostària. No es tracta tant del què fer —això ja ho sabem—, sinó el com i el quan", va reblar Jordi *Gusi, gerent de la patronal *ECAS.

Taxa d'atur juvenil

                           Joves en atur

Una vegada més, la xifra d'aturats a Espanya no porta bones notícies. Encara que el nombre d'aturats en l'últim mes de març ha baixat, els menors de 25 anys tornen a ser els més perjudicats. Segons dades d'Eurostat, la taxa d'atur juvenil a Espanya és la segona més alta de la Unió Europea, tenint per darrere a Grècia. Però quins són les veritables causes d'aquestes dades?
Està clara la situació actual de crisi a Espanya, i est ha de ser el factor principal de la desocupació espanyola, doncs ha triplicat la taxa d'atur juvenil al país. Però una altra de les causes és el fracàs escolar. Espanya se situa, amb un 24,9%, al capdavant en abandó escolar de la Unió Europea; deixant enrere països com Malta i Portugal, que presenten un percentatge similar.
Per tot això, ja s'han pres mesures i es pretén disminuir aquesta xifra d'abandó escolar. És imprescindible millorar la formació educativa per així aconseguir també un descens en el nombre d'aturats a Espanya.

Taxa de desocupació a Euskadi

Euskadi tanca el  2012 amb 130.200 aturats

 

 

Euskadi va tancar l'any passat amb 130.200 aturats —persones que estan buscant ocupació, fan gestions actives de cerca i a més estan disponibles per treballar—, segons les dades de l'Enquesta de Població en Relació amb l'Activitat (*PRA), que elabora el *Eustat, difosa aquest matí.

En l'últim any, la taxa d'atur ha augmentat 1,6 punts percentuals (de l'11,2% al 12,8%), la qual cosa suposa 13.300 aturats més en comparació de les dades del quart trimestre de 2011. Per territoris, a Àlaba va augmentar aquesta ràtio en 4,4 punts percentuals, a Guipúscoa en 1,7 i en *Bizkaia en 0,9 punts. Pel que fa al tercer trimestre de l'any passat, la taxa d'atur creix un punt.

La taxa d'atur masculina puja al 13,2% (1,1 punts percentuals més que en el trimestre anterior) i la femenina se situa en el 12,4% (1,1 punts més). La ràtio de desocupació juvenil segueix sent la més alta amb el 39,3%, afectant a 15.000 joves actius de 16 a 24 anys.

Per territoris, el major increment en el nombre d'aturats es dóna a Guipúscoa (+3.900 persones) amb una taxa del 9,7%. En *Bizkaia, amb 81.100 persones aturades, puja l'atur en 3.800 persones i la ràtio se situa en el 15%. En *Alava, l'atur puja en 1.800 persones respecte al trimestre anterior i la taxa és de l'11,7%.

Al novembre passat, la taxa d'atur del conjunt de la Unió Europea-27 es va situar en el 10,7%, segons les dades d'Eurostat, l'Oficina Estadística de la Unió Europea, i la d'Espanya en el 26,6%.

Les dades del quart trimestre de 2012 del mercat laboral llancen una xifra d'ocupació de 885.800 ciutadans, la qual cosa suposa un descens net de 19.400 persones ocupades pel que fa al trimestre anterior (-2,1%). Com a resultat de l'evolució de la població ocupada i parada, la taxa d'activitat ha estat del 54,1% en el quart trimestre, sis desenes percentuals menys que el trimestre anterior.

El descens en l'ocupació ha afectat sobretot als homes, amb 11.700 ocupats menys que el trimestre anterior, mentre que les dones ocupades descendeixen en 7.700. Als tres territoris baixa l'ocupació i especialment, en el sector industrial.

La taxa d'ocupació —percentatge de persones ocupades de 16 a 64 anys sobre el total d'aquestes edats— se situa en el 61,4%, la qual cosa suposa 1,3 punts percentuals menys que en el trimestre anterior.

El nombre de persones assalariades amb contracte indefinit descendeix en 7.500 i se situa en 563.600, mentre que les que tenen contracte temporal (incloent aquelles sense contracte) disminueixen en 7.900, fins a un total de 165.300.

En el quart trimestre de 2012 s'estima que hi ha uns 858.600 llars a Euskadi (700 més que el trimestre anterior), dels quals una tercera part no té cap persona activa. En una mica més de cinc de cada deu llars totes les persones actives estan ocupades, 8.700 famílies menys que en el trimestre anterior. A més, les llars les persones actives de les quals estan totes en atur són 44.900 (un 5,2% del total), la qual cosa suposa 2.000 més que el trimestre anterior.

La xifra d'aturats que llança la *PRA és diferent de la qual ofereixen l'Enquesta de Població Activa (*EPA) de l'INE o de les dades de la desocupació registrada en les oficines dels serveis públics en ser diferent el mètode estadístic d'elaboració.

 

El mercat de CO2: negoci per a les fàbriques, ruïna per a l'Estat

  

  


















El mercat d'emissió de CO2, que va començar a aplicar realment el 2008, ha resultat un enorme negoci per a la indústria pesada. Cimenteres, taulellet, bòbiles ..., que funcionen a mig gas per la crisi, han venut en quatre anys drets d'emissió equivalents a 1.279 milions d'euros, segons càlculs realitzats per aquest diari a partir del Registre Nacional de Drets d'Emissió. Mentrestant, el Govern ha de compensar l'excés d'emissions dels ciutadans i en el mateix període ja ha destinat 770.000.000 a comprar drets a l'estranger i encara necessitarà altres 500. El sistema conclou a final d'aquest any.

El sistema europeu de comerç d'emissions afecta a Espanya a unes 1.130 empreses: elèctriques, refineries, taulellet ... Totes van rebre una assignació gratuïta per emetre entre 2008 i final de 2012. Els càlculs es van fer abans de la crisi, de manera que l'assignació era generosa i creixia amb el temps. El que els faltés havien comprar al mercat, de manera que les plantes més eficients sortirien beneficiades.

 

El que va passar és tot el contrari. El consum de ciment acumula una caiguda en quatre anys del 64% i ha tornat a nivells dels anys seixanta: 20,2 milions d'tones respecte dels 56 del 2007. Una cosa semblant ha passat amb les bòbiles, taulellet, i en general tot el sector industrial i especialment el vinculat a la construcció.
Així, el 2008 la indústria espanyola (sense comptar les elèctriques) va emetre 12.120.000 de tones menys que l'assignat (equivalent a 266 milions d'euros al preu mitjà al qual estava aquest any la tona de CO2). El 2009, el benefici va ser equivalent a 306 milions, 334,74 el 2010 i 371,6 el 2011. Tot, resultat de combinar les dades oficials del Ministeri de Medi Ambient amb el preu mitjà del CO2 en el mercat europeu. En total, la indústria pesada ha obtingut uns 1.279.000 d'euros.
Hi ha empreses que en els seus balanços reconeixen els beneficis del sistema. És el cas de Ciments Portland (del grup FCC), que en els seus resultats de 2011 explica que va comptabilitzar com subvenció l'assignació gratuïta de 4.387.000 de tones i va emetre realment 2,225. A un preu mitjà de 12,8 euros, el benefici seria de 27,5 milions d'euros.
Ciments Molins, per exemple, reconeix en la seva memòria que "la venda de drets de CO2 sobrants del període vigent ha suposat un impacte positiu en el compte de resultats de dos milions d'euros". Les empreses no han de haver venut tot l'excés, ja que el poden conservar per al pròxim període del mercat, el 2013-2020. Però fonts empresarials expliquen que la gran majoria, almenys de les instal · lacions grans, han venut per quadrar els balanços a hores d'ara.
Si s'inclou en el càlcul a les elèctriques, el benefici de les empreses espanyoles baixa, ja que la crema de carbó per produir electricitat no s'ha reduït tant. En aquest cas, els guanys de tot el sistema equival a uns 609 milions d'euros.
No és un cas exclusiu d'Espanya. Segons Bloomberg, ArcelorMittal i Tata Steel van aconseguir el 2011 un benefici de 839 milions d'euros el 2011 en no gastar l'assignació que tenia repartida per tot Europa.
La paradoxa és que l'Estat és responsable de les emissions dels anomenats sectors difusos: edificació, transport, calefaccions, als quals no se'ls pot assignar una quota individual. En aquest sector de les emissions no s'ha produït tot just descens, de manera que per complir amb el Protocol de Kyoto, el Govern ha d'acudir a mercats internacionals a comprar drets de CO2.
una subhasta per evitar beneficis
Segons va explicar al Senat el ministre d'Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, el nou d'abril, "Espanya ha invertit 770 milions d'euros per adquirir 159.000.000" de tones. I d'aquí fins a 2014 encara hauria de comprar més de 105 milions de tones. El ministre va afegir: "Depenent de com fluctuï el preu de la tona, hauríem de disposar o de 450 milions d'euros en el millor escenari, a quatre euros, o de 850" milions. I va concloure: "Hem de dedicar a aquesta broma 150 milions d'euros a l'any, mentre que a les empreses els sobra i algunes fins equilibren els seus comptes de resultats venent".
Jordi Ortega, investigador de la Universitat Carlos III, explica que el sistema s'ha convertit "en un esquema de subsidis [per a la indústria]. Ha estat un gran negoci per a qui ha venut ".
Quan amb la crisi va començar a ser evident que hi havia un excés de permisos assignats, ja era tard per retirar-los. Ja els havia lliurat a les empreses. La solució acordada va ser esperar a 2013, quan la majoria dels sectors hauran de comprar els seus drets d'emissió en una subhasta. Les primeres licitacions es realitzaran aquesta tardor.

Creixement econòmic a la xina

Xina es apegaría a meta de creixement de 7.5% el 2013







BEIJING, XINA (06/DIC/2012). - Els líders de la Xina possiblement es apegarán a la seva meta d'expansió econòmica d'un 7.5% per al 2012 quan fixin el rumb pel 2013, permetent que majors nivells d'actius d'inversió fixos compensin la feble demanda d'exportacions, van dir fonts.
S'espera que els líders es reuneixin a mitjans de desembre per la Conferència Central de Treball Econòmic, que inversors observen atentament a la recerca de pistes sobre prioritats de política per a l'any següent.
El mantenir un curs estable per a l'economia podria decebre a alguns en els mercats financers a causa de les expectatives que el nou líder de la Xina, Xi Jinping, i altres funcionaris revelin un estímul agressiu el proper any, quan assumeixin el poder, per reviure una economia que el 2012 creixeria al seu menor ritme des de 1999.
La taxa de creixement anual de la Xina s'ha desaccelerat per set trimestres consecutius, fins al tercer trimestre del 2012, però economistes anticipen que l'inici d'una recuperació ens octubre i desembre i l'expansió de l'any superin la meta del Govern.
No obstant això, amb la zona euro en recessió i una feble demanda dels Estats Units, l'economia enfronta importants obstacles el 2013.
"La meta de creixement del 7.5% és assolible, però no serà assolida sense dificultats", va dir una font.
Beijing ha mantingut un objectiu de creixement econòmic del 8% per vuit anys abans de retallar al 05/07 per cent el 2012.
Els funcionaris creuen que apegar-se a la meta del 7.5% el 2013 ajudarà a balancejar la necessitat de mantenir el creixement amb la necessitat d'un espai per aprofundir les reformes, van dir economistes del Govern involucrats en la discussió dels plans.
El Govern també pretén mantenir una fita de 4% d'inflació anual, van destacar les fonts, que van declinar ser identificades per la sensibilitat del tema.
L'objectiu per a la inversió en àrees com infraestructura, camins, ponts i construcció d'habitatges podria elevar-se a prop del 20% des del 16 per cent del 2012, van assenyalar.
Una fita més, però, no sorprendria als mercats financers, ja que la inversió entre gener i octubre del 2012 superava la meta amb un creixement de més d'un 20% respecte a l'any previ i funcionaris van dir mesos enrere que accelerarien l'aprovació de les inversions per donar suport al creixement.
"No estic molt preocupat sobre l'excés d'inversió sempre que es destini a sectors que ho necessiten, mentre s'allunya d'indústries que consumeixen molts recursos i són ineficients", va dir Connie Tse, un economista de Forecast Pte a Singapur.
Un major ritme d'inversió també podria ajudar a compensar la debilitat de la demanda d'exportacions, que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va destacar com un important punt feble per als propers anys.
Les fonts van dir que els màxims líders també mantindrien una política monetària "prudent" el 2013, la paraula de moda des de finals del 2010 que ha abastat en un començament un enduriment de la seva política i després una flexibilització a conseqüència de la crisi financera mundial.
De la mateixa manera, el nou règim mantindrà una política fiscal proactiva, donant espai a un augment de la inversió estatal en infraestructures si és necessari.
El fixar un límit d'inflació d'un 4% reflecteix la postura oficial que l'augment dels preus podrien pujar des de l'actual taxa d'un 1.7% a causa del impacte de la política monetària flexible a Occident, especialment a conseqüència de les mesures dels Estats Units per injectar diners en la seva economia, van dir les fonts.