dimecres, 12 de desembre del 2012

El mercat de CO2: negoci per a les fàbriques, ruïna per a l'Estat
  

  


















El mercat d'emissió de CO2, que va començar a aplicar realment el 2008, ha resultat un enorme negoci per a la indústria pesada. Cimenteres, taulellet, bòbiles ..., que funcionen a mig gas per la crisi, han venut en quatre anys drets d'emissió equivalents a 1.279 milions d'euros, segons càlculs realitzats per aquest diari a partir del Registre Nacional de Drets d'Emissió. Mentrestant, el Govern ha de compensar l'excés d'emissions dels ciutadans i en el mateix període ja ha destinat 770.000.000 a comprar drets a l'estranger i encara necessitarà altres 500. El sistema conclou a final d'aquest any.

El sistema europeu de comerç d'emissions afecta a Espanya a unes 1.130 empreses: elèctriques, refineries, taulellet ... Totes van rebre una assignació gratuïta per emetre entre 2008 i final de 2012. Els càlculs es van fer abans de la crisi, de manera que l'assignació era generosa i creixia amb el temps. El que els faltés havien comprar al mercat, de manera que les plantes més eficients sortirien beneficiades.

El que va passar és tot el contrari. El consum de ciment acumula una caiguda en quatre anys del 64% i ha tornat a nivells dels anys seixanta: 20,2 milions d'tones respecte dels 56 del 2007. Una cosa semblant ha passat amb les bòbiles, taulellet, i en general tot el sector industrial i especialment el vinculat a la construcció.
Així, el 2008 la indústria espanyola (sense comptar les elèctriques) va emetre 12.120.000 de tones menys que l'assignat (equivalent a 266 milions d'euros al preu mitjà al qual estava aquest any la tona de CO2). El 2009, el benefici va ser equivalent a 306 milions, 334,74 el 2010 i 371,6 el 2011. Tot, resultat de combinar les dades oficials del Ministeri de Medi Ambient amb el preu mitjà del CO2 en el mercat europeu. En total, la indústria pesada ha obtingut uns 1.279.000 d'euros.
Hi ha empreses que en els seus balanços reconeixen els beneficis del sistema. És el cas de Ciments Portland (del grup FCC), que en els seus resultats de 2011 explica que va comptabilitzar com subvenció l'assignació gratuïta de 4.387.000 de tones i va emetre realment 2,225. A un preu mitjà de 12,8 euros, el benefici seria de 27,5 milions d'euros.
Ciments Molins, per exemple, reconeix en la seva memòria que "la venda de drets de CO2 sobrants del període vigent ha suposat un impacte positiu en el compte de resultats de dos milions d'euros". Les empreses no han de haver venut tot l'excés, ja que el poden conservar per al pròxim període del mercat, el 2013-2020. Però fonts empresarials expliquen que la gran majoria, almenys de les instal · lacions grans, han venut per quadrar els balanços a hores d'ara.
Si s'inclou en el càlcul a les elèctriques, el benefici de les empreses espanyoles baixa, ja que la crema de carbó per produir electricitat no s'ha reduït tant. En aquest cas, els guanys de tot el sistema equival a uns 609 milions d'euros.
No és un cas exclusiu d'Espanya. Segons Bloomberg, ArcelorMittal i Tata Steel van aconseguir el 2011 un benefici de 839 milions d'euros el 2011 en no gastar l'assignació que tenia repartida per tot Europa.
La paradoxa és que l'Estat és responsable de les emissions dels anomenats sectors difusos: edificació, transport, calefaccions, als quals no se'ls pot assignar una quota individual. En aquest sector de les emissions no s'ha produït tot just descens, de manera que per complir amb el Protocol de Kyoto, el Govern ha d'acudir a mercats internacionals a comprar drets de CO2.
una subhasta per evitar beneficis
Segons va explicar al Senat el ministre d'Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, el nou d'abril, "Espanya ha invertit 770 milions d'euros per adquirir 159.000.000" de tones. I d'aquí fins a 2014 encara hauria de comprar més de 105 milions de tones. El ministre va afegir: "Depenent de com fluctuï el preu de la tona, hauríem de disposar o de 450 milions d'euros en el millor escenari, a quatre euros, o de 850" milions. I va concloure: "Hem de dedicar a aquesta broma 150 milions d'euros a l'any, mentre que a les empreses els sobra i algunes fins equilibren els seus comptes de resultats venent".
Jordi Ortega, investigador de la Universitat Carlos III, explica que el sistema s'ha convertit "en un esquema de subsidis [per a la indústria]. Ha estat un gran negoci per a qui ha venut ".
Quan amb la crisi va començar a ser evident que hi havia un excés de permisos assignats, ja era tard per retirar-los. Ja els havia lliurat a les empreses. La solució acordada va ser esperar a 2013, quan la majoria dels sectors hauran de comprar els seus drets d'emissió en una subhasta. Les primeres licitacions es realitzaran aquesta tardor.

dimarts, 11 de desembre del 2012

Creixement econòmic a la xina

Xina es apegaría a meta de creixement de 7.5% el 2013







BEIJING, XINA (06/DIC/2012). - Els líders de la Xina possiblement es apegarán a la seva meta d'expansió econòmica d'un 7.5% per al 2012 quan fixin el rumb pel 2013, permetent que majors nivells d'actius d'inversió fixos compensin la feble demanda d'exportacions, van dir fonts.
S'espera que els líders es reuneixin a mitjans de desembre per la Conferència Central de Treball Econòmic, que inversors observen atentament a la recerca de pistes sobre prioritats de política per a l'any següent.
El mantenir un curs estable per a l'economia podria decebre a alguns en els mercats financers a causa de les expectatives que el nou líder de la Xina, Xi Jinping, i altres funcionaris revelin un estímul agressiu el proper any, quan assumeixin el poder, per reviure una economia que el 2012 creixeria al seu menor ritme des de 1999.
La taxa de creixement anual de la Xina s'ha desaccelerat per set trimestres consecutius, fins al tercer trimestre del 2012, però economistes anticipen que l'inici d'una recuperació ens octubre i desembre i l'expansió de l'any superin la meta del Govern.
No obstant això, amb la zona euro en recessió i una feble demanda dels Estats Units, l'economia enfronta importants obstacles el 2013.
"La meta de creixement del 7.5% és assolible, però no serà assolida sense dificultats", va dir una font.
Beijing ha mantingut un objectiu de creixement econòmic del 8% per vuit anys abans de retallar al 05/07 per cent el 2012.
Els funcionaris creuen que apegar-se a la meta del 7.5% el 2013 ajudarà a balancejar la necessitat de mantenir el creixement amb la necessitat d'un espai per aprofundir les reformes, van dir economistes del Govern involucrats en la discussió dels plans.
El Govern també pretén mantenir una fita de 4% d'inflació anual, van destacar les fonts, que van declinar ser identificades per la sensibilitat del tema.
L'objectiu per a la inversió en àrees com infraestructura, camins, ponts i construcció d'habitatges podria elevar-se a prop del 20% des del 16 per cent del 2012, van assenyalar.
Una fita més, però, no sorprendria als mercats financers, ja que la inversió entre gener i octubre del 2012 superava la meta amb un creixement de més d'un 20% respecte a l'any previ i funcionaris van dir mesos enrere que accelerarien l'aprovació de les inversions per donar suport al creixement.
"No estic molt preocupat sobre l'excés d'inversió sempre que es destini a sectors que ho necessiten, mentre s'allunya d'indústries que consumeixen molts recursos i són ineficients", va dir Connie Tse, un economista de Forecast Pte a Singapur.
Un major ritme d'inversió també podria ajudar a compensar la debilitat de la demanda d'exportacions, que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va destacar com un important punt feble per als propers anys.
Les fonts van dir que els màxims líders també mantindrien una política monetària "prudent" el 2013, la paraula de moda des de finals del 2010 que ha abastat en un començament un enduriment de la seva política i després una flexibilització a conseqüència de la crisi financera mundial.
De la mateixa manera, el nou règim mantindrà una política fiscal proactiva, donant espai a un augment de la inversió estatal en infraestructures si és necessari.
El fixar un límit d'inflació d'un 4% reflecteix la postura oficial que l'augment dels preus podrien pujar des de l'actual taxa d'un 1.7% a causa del impacte de la política monetària flexible a Occident, especialment a conseqüència de les mesures dels Estats Units per injectar diners en la seva economia, van dir les fonts.

Economia planificada de Cuba

Cuba: La Revolució marxa cap a l'economia mixta. I l'obertura política?

 

Hi ha dues incògnites en l'equació de reformes socioeconòmiques cubanes que podria aclarir el sisè Congrés del Partit Comunista de Cuba (PCC). Primer, qui serà el "número dos" dels Castro, segon, podrà l'illa socialista fer la transició a una economia mixta sense reformes polítiques.El president Raúl Castro va sorprendre aquest dissabte en proposar establir un límit de no més de cinc anys als mandats d'alts càrrecs de l'Estat i del PCC.
Castro va presentar la seva proposta en inaugurar el sisè Congrés del PCC, el primer en 14 anys i tot just el sisè des del triomf de la Revolució el 1959 al comandament del seu germà Fidel Castro, qui des de llavors va governar amb puny anticapitalista per després transferir el comandament a Raúl el 2006 per motius de salut.


"Si han de governar 10 anys més seguiran arruïnant el país, més que un anunci és una amenaça, una altra dècada castrisme ineficient seria per arruïnar més al país", va dir a l'AFP Elizardo Sánchez, activista de drets humans, en al · lusió a la proposta de Raúl Castro.
El PCC és el partit governant i l'únic en aquesta illa, convertida en l'últim vestigi comunista des del ensorrament de la Unió Soviètica fa dues dècades.El congrés de quatre dies buscarà nomenar una nova cúpula del PCC, amb Raúl Castro al capdavant, però amb noves cares acord aquesta illa de 11 milions d'habitants comença a contemplar un govern sense els germans Castro, va reportar Los Angeles Times.Així doncs, queda per aclarir la incògnita de qui serà el "número dos" i per tant el successor de Raúl, de 79 anys, i de Fidel, de 84, un tema davant el qual el Govern ha preferit guardar hermetisme, d'acord amb Reforma.Igualment, el congrés que acaba avui, revisarà 291 "normes", les més ambicioses en dècades, que Raúl ha proposat en l'últim any amb el propòsit de transformar l'economia de Cuba.En el seu discurs de dues hores i mitja, Raúl Castro va fer una crida per "despullar al Partit de les funcions que no li corresponen i desterrar l'immobilisme fonamentat en dogmes i consignes buides", per instrumentar la descentralització de l'economia de manera eficaç i sostenible , reportar Reforma.Els propostes econòmiques de Raúl contemplen desocupar al 10% de la força laboral pública i ampliar el marge perquè centenars de milers d'emprenedors en petit arrenquin seu propi negoci sense la intervenció de l'Estat, va reportar Los Angeles Times.En el seu missatge, Castro va deixar en clar la importància de separar les funcions del PCC i l'administració del Govern: "Aquest assumpte ha estat ple de confusions i improvisacions per dècades, de manera que hi ha l'obligació de donar-li una solució en el marc de la institucionalitat ", va reportar Reforma.D'acord amb Los Angeles Times, l'Estat cubà empra al 85% de la força laboral, i un treballador de l'Estat guanya només 20 dòlars per mes de mitjana, sou que complementa amb subsidis el Govern, que segons Castro, Cuba ja no pot permetre .Un dels temes més candents de la reforma econòmica és l'eliminació de la llibreta d'abastament, que segons Castro "no es pot fer de cop, sense crear prèviament les condicions", va reportar Reforma. Va afegir Afegint d'eliminar la llibreta és una de les principals mesures que s'aplicaran per tal d'arrencar d'arrel les distorsions existents en el funcionament de l'economia i la societat en conjunt.

 
"S'està creant un nou disseny totalment nou de com ha de funcionar el Govern", va dir a Los Angeles Times Andy S. Gómez, de l'Institut d'Estudis Cubà-Americans de la Universitat de Miami. "Des del moment en què les reformes siguin aprovades, Raúl té de sis mesos a un any per millorar les necessitats bàsiques del poble cubà. Més menjar, sostre ... més treballs ... ", ha afegit Gómez.És aquí on l'expert planteja la segona incògnita:"La pregunta persisteix, seran suficients les reformes econòmiques, sense cap canvi polític, perquè la societat cubana les accepti?", Va dir Gómez.
 
Els observadors assenyalen que els canvis polítics a Cuba han estat modestos, tot i que el Govern ha excarcerat dissidents en els últims mesos i s'ha mostrat més tolerant cap a les crítiques.El congrés del PCC va ser precedit per una desfilada militar al qual, segons Reforma, va assistir prop d'un milió de persones i que va començar amb 21 salves d'artilleria i l'himne nacional."Em fan por els canons, però el meu avi diu que fins els nens hem de defensar el socialisme, per això sóc aquí", va dir a Reforma, Leanet García, una nena que va assistir a la desfilada a la capitalina Plaça de la Revolució de l'Havana .

 



Crisis periòdiques ( Economia de mixta)

"Em sobra mes ... al final del sou! "

Milers de funcionaris públics valencians deixaran de cobrar el desembre prop de 600 milions d'euros per la supressió de la paga extraordinària de Nadal, calculen els sindicats. Uns 300 d'aquests empleats han protestat a València per la retallada ordenat el mes de juliol pel Govern de Mariano Rajoy. "No cobrem, no gastem", criden pels carrers.

 
"Avui sortim al carrer perquè en breu ens veurem sense l'ingrés de la paga extra i ens sembla un fet greu que tindrà una gran repercussió sobre el consum", ha manifestat el dirigent sindical de CCOO, Julio Conesa. La protesta ha arrencat a les deu del matí de la plaça de l'Ajuntament i ha acabat davant la Delegació del Govern al carrer de Colom de la capital.

 
Segons Conesa, les nòmines que deixaran de pagar als funcionaris no es destinaran a despeses de personal, a pensions o un altre d'aquests capítols, sinó a l'amortització de deute o al pagament a proveïdors. "No estem d'acord amb aquesta destinació dels fons", han dit les organitzacions sindicals que convoquen la protesta.

 
La majoria dels empleats públics que han participat en la protesta eren de l'Ajuntament de València, encara que posteriorment s'han incorporat unes desenes de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, molts d'ells abillats de Pare Noel. Carracas, panderetes i tambors han estat la banda sonora de la protesta. Això i uns quants lemes de protesta: "La paga és un dret, no un regal" o "Em sobra mes ... al final del sou!".

 
Els sindicats convocants-CCOO, UGT, Intersindical, CSIF, SPPBL, entre d'altres, anuncien una altra nova manifestació per al pròxim 21 de desembre. Coincidirà la manifestació per l'extra amb la de divendres negre. Els empleats públics que s'han manifestat han emprat el seu torn lliure o del parèntesi del dinar, ja que des de les institucions públiques els han amenaçat amb descomptar salari si ocupaven més temps del reglat.